CAS “HOTEL DEL PALAU”: CASTELLS ADMET ALGUNS ERRORS, NEGA IRREGULARITATS, DESVIA RESPONSABILITATS I DIU QUE L’OPERACIÓ “SERVIA A L’INTERÈS CIUTADÀ”

 

Antoni Castells, a la Ciutat de la Justícia, avui, acompanyat per membres del seu gabinet.



El conseller d’Economia, Antoni Castells, ha reconegut avui alguns errors però cap irregularitat en la tramitació de l’expedient administratiu de l’operació de l’hotel del Palau i ha derivat qualsevol responsabilitat cap a la directora general de Patrimoni, Inmaculada Turu.

Castells ha declarat avui com a testimoni davant de la jutge Míriam de Rosa Palacio, que instrueix la querella presentada per la fiscalia pel polèmic projecte i que dijous passat va enviar a presó a Félix Millet i Jordi Montull.

El titular d’Economia ha dit que l’operació “servia a l’interès ciutadà i a una institució que tots sentim com a nostra”.

Que la institució del Palau de la Música la sentim nostra, en tant que forma part de la història recent de Catalunya, sí, però que el projecte servia a l’interès ciutadà, és una observació massa atrevida, frívola, fins i tot. Aquesta afirmació ens planteja la pregunta següent: què guanyava la ciutadania amb la construcció d’un hotel de luxe al costat del Palau de la Música?. Va estar a punt de perdre la Generalitat un valor patrimonial estimat en 5,5 milions d’euros, com diu l’acusació?.

Antoni Castells ha negat que es deixés influir per Félix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, els quals, segons la interlocutòria de la jutge, van fer valer la seva trama de tractes, amistats i influències al nivell més alt, tant en la Generalitat com en l’Ajuntament de Barcelona, per cobrar aquells 3,6 milions d’euros que, segons l’acusació, els haguessin generat l’operació.

Segons fonts judicials, davant de la insistència del fiscal, Castells ha acabat reconeixent que hi va haver alguns errors, fet que, al seu parer, no són irregularitats, en la tramitació de l’expedient de la requalificació urbanística de les finques, pas previ necessari per a la construcció de l’hotel.

El conseller ha limitat el seu paper en aquest assumpte a la firma d’un conveni, que ha definit com un “acord d’intencions”, amb Millet. Tanmateix, ha respost que ell no es va responsabilitzar en cap moment del seguiment del conveni, desentenent-se de l’assumpte i passant l’operació a les mans de la directora general de Patrimoni.

De totes maneres, Castells ha sostingut que els informes jurídics, administratius i econòmics previs, entre ells la pròpia aprovació de l’operació per part del Consell de Govern de la Generalitat, no eren preceptius, com sí ho assegura la fiscalia.

Antoni Castells ha afegit que desconeixia que el Palau de la Música havia cedit a un tercer – Olivia Hotels- el projecte de construcció de l’hotel, però ha puntualitzat que aquest traspàs no canviava la situació, perquè la Generalitat tenia garantida la seva compensació econòmica independentment de qui fos l’explotador i, per tant, era impossible que es veiés afectat l’erari públic.

“El govern català sempre ha fet les coses com les havia de fer en aquesta operació. Hem actuat sempre partint del principi de bona fe”, ha subratllat el conseller, que ha admès no obstant això que se sent, com molts ciutadans, “enganyat” i “indignat” per l’actuació que van tenir els saquejadors confessos Fèlix Millet i Jordi Montull al capdavant del Palau de la Música.

Castells ha anunciat que sol·licitarà comparèixer en el Parlament de Catalunya per donar les explicacions necessàries, segons el seu punt de vista, d’aquesta operació.

Per la seva part, la directora general de Patrimoni, Immaculada Turu, ha reconegut davant la jutgessa que coneixia des de l’any 2008 que el Palau de la Música havia cedit a un promotor particular els solars per a la construcció de l’hotel i, tanmateix, no es va assegurar l’aval perquè la Generalitat cobrés la seva indemnització.

Segons les mateixes fonts, Turu ha admès que la seva actuació en la tramitació de l’expedient urbanístic podria haver estat millor, però ha defensat que en conjunt va ser una operació correcta.