EL DEPLORABLE ESTAT DE LES AIGÜES DEL PARC MIRÓ

 

Visc al C/ Vilamarí, davant del Parc Joan Miró des de fa cinc anys, i pot ser ara haig de lamentar un fet, per mi increïble, al voltant de les aigües del llac artificial del mateix parc. Tal i com es pot veure a les fotografies, he de posar una queixa de l’estat deplorable de les aigües del llac del Parc Joan Miró de Barcelona. Si algú de vostès han d”anar a la biblioteca Joan Miró, veurà el que estic dient. Les aigües son verdes, possiblement per l’alt contingut en algues i en matèria orgànica. L’objectiu de l’aigüa d’un estany o llac artificial es que tots podem gaudir de la seva transparència (sense olors) i bona aparença que li dona un valor afegit a l’entorn del parc.

Veig que, sovint, venen els operadors de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona a “adobar” de clor granul·lat a l’aigua per tal de deixar-la transparent, però a mesura que s’apropa l’estiu i afegeixen més clor, el que fan es un efecte contraproduent per que es queda l’aigua amb un alt contingut en àcid cianúric, que segurament, sense un bon control de pH de l’aigua i una nul·la filtració no s’aconsegueix que l’aigua no només sigui desinfectada sinó que tingui caràcter desinfectant (d’aquesta manera podria evitar el gran desenvolupament d’algues i possiblement de bacteris), per la qual cosa pot ser un focus d’infecció així com un niu per el desenvolupament d’insectes, com ara el tan famós mosquit tigre (Aedes albopictus).

Si no tenen forma tècnica de donar solucions poden consultar, entre altres associacions, a tot un complet grup associats de profesionals dins de l’ATP (“Asociación española de industriales y Técnicos de Piscinas e instalaciones deportivas“) i de l’ASOFAP (Asociación de Fabricantes de Equipos, Productos Químicos y Constructores de Piscinas) que ben segur els hi donaran solucions i tindrem unes aigües com ha de ser transparentes, netes i sense olors desagradables.

Escrit per XAVIER OLIVER | Biòleg Col·legiat nº 08231 – Barcelona i publicat a La Vanguardia