AMB MILLET I MONTULL TOT ERA POSSIBLE. BREU RELAT D’UNA HISTÒRIA DE TRACTES, AMISTATS I INFLUÈNCIES AL NIVELL MÉS ALT

 “Des de la Generalitat van dir que tot és possible”.

L’expresident de la Fundació del Palau de la Música, Félix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, es van aprofitar i van abusar de “tractes” amb l’Administració, de “relacions d’amistat” i de “la possibilitat d’influir al més alt nivell de l’Administració” per pressionar, tant a la Generalitat com a l’Ajuntament de Barcelona, per agilitar i afavorir els tràmits necessaris per a la construcció de l’hotel de luxe que van projectar, operació per la qual han estat empresonats pels presumptes delictes de tràfic d’influències i apropiació indeguda.

D’aquesta manera expressa la magistrada Míriam de Rosa Palacio com Millet i Montull van ser capaços de tirar endavant una operació que, segons la fiscalia, va poder comportar per a ambdós una benefici fraudulent de 3,5 milions d’euros i unes pèrdues per a la Generalitat de 5,5 milions.

En la seva interlocutòria de presó, la jutgessa imputa a ambdós un presumpte delicte de tràfic d’influències, conducta tipificada a l’article 429 del Codi Penal que castiga “el particular que influís en un funcionari públic o autoritat prevalent-se de qualsevol situació derivada de la seva relació personal amb aquest o amb un altre funcionari públic o autoritat per aconseguir una resolució que li pugui generar, directament o indirecta, un benefici econòmic per a si o per a un tercer”.

És important subratllar que, per a l’existència d’aquest delicte tan especial, és necessària la participació d’un funcionari públic o autoritat.

La pròxima setmana declararan davant de la jutgessa, en qualitat de testimonis, el conseller d’Economia, Antoni Castells, i diversos càrrecs i funcionaris de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona.

Jordi Pina, un dels advocats de Millet i Montull, va fer ahir unes declaracions en les quals va dir: “li recomano a Castells (el conseller d’Economia) que vagi a declarar ben esmorzat”. Segons el lletrat, durant els interrogatoris de dijous als seus clients empresonats, del delicte d’apropiació indeguda “es va parlar dos minuts” i la declaració, de més de quatre hores, va versar sobre l’altre delicte, el de tràfic d’influències.

Segons la interlocutòria, quan Millet i Montull, en nom del Palau, van adquirir les finques per construir l’hotel de luxe, van advertir de seguida els “obstacles” burocràtics que existien i es van posar mans a l’obra per aconseguir eliminar qualsevol barrera.

Una de les finques tenia la consideració d’equipament docent i era necessària la modificació del pla urbanístic per part de l’Ajuntament, mentre que les altres dues finques estaven catalogades com a béns d’interès cultural, pel que es necessitava de la intervenció de la Generalitat per salvar l’obstacle.

“Des de la Generalitat van dir que tot és possible”, va declarar Montull davant de la jutge, sense especificar qui li ho va dir. Millet i Montull és van fer un fart d’enviar cartes i notes i de fer trucades a alts càrrecs per assegurar l’èxit de l’operació.

La interlocutòria detalla que “el propi senyor Montull explica que va fer trucades per aconseguir l’aprovació inicial del PGM (Pla General Metropolità) i, si bé es va aprovar, desconeix si els polítics van reaccionar positivament a les seves demandes (…). Explica el senyor Montull que ells actuaven quan es paralitzava la tramitació (literalment ha explicat que es tractava d’un ‘SOS’), a fi d’evitar que s’estanqués (el projecte) “.

Recordem que Millet i Montull van cedir les finques, en una operació que, segons la Generalitat, no li va ser comunicada, a l’empresa Olivia Hotels perquè construís l’establiment hoteler. A canvi, l’empresa havia de lliurar a la Fundació del Palau de la Música 3,6 milions, i a la Generalitat uns altres 5,5 milions en compensació per la pèrdua de patrimoni pels canvis administratius en la catalogació de les finques.

Les finques eren propietat, originàriament, de l’Institut de Germans de les Escoles Cristianes. En adquirir-les, la Fundació del Palau, és a dir Millet i Montull, es van comprometre a fer obres de restauració a l’escola de La Salle Comtal per import de 4,4 milions d’euros.

També és necessari recordar que, segons la interlocutòria, el març de 2006, la Fundació del Palau i la Generalitat pacten un conveni per a la transferència i aprofitament de les finques (un dels tràmits necessaris per a la construcció de l’hotel), “sense que consti l’aprovació per part del Consell de Govern de la Generalitat”.

LA TRAMA D’INFLUÈNCIES I PRESSIONS DE MILLET I MONTULL

Segons la interlocutòria, el 31 de maig de 2007, Montull escriu al propietari de l’empresa Olivia Hotels, Manel V., i li diu “és urgent que firmem les escriptures de l’obra de la Salle Comtal. Tant tu com jo sabem que el tema és ferm, la prova està en què has començat l’obra sense escriptures i això t’honra, però tenim problemes seriosos (…)”.

El 17 de juliol de 2007, Millet comunica amb Xavier Trias i li demana el seu suport al projecte de l’hotel en la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, sense que consti que el dirigent de CiU fes tràmit algun en aquest assumpte.

Segons la interlocutòria, en successives comunicacions, tant Millet com Montull assenyalen que “han tocat”, contactat, trucat o “pressionat” a càrrecs públics com el llavors primer tinent d’alcalde de Barcelona, Carles Martí (PSC), el líder local del PP, Alberto Fernández Díaz, o el portaveu d’Esquerra a l’Ajuntament.

No consta que els representants de CiU, ERC i PP haguessin tingut una major actuació en el cas més enllà d’atendre les comunicacions, visites o trucades de Millet i Montull, que es va aprofitar, segons l’acusació, de la seva “ascendència i influència” en tant que màxims responsables d’una entitat centenària del prestigi del Palau de la Música.

En una nova comunicació del 7 de novembre de 2007 amb el propietari d’Olivia Hotels, Montull li transmet: “l’alcalde de Barcelona, el dia del concert de Cecilia Bartoli, recolza totalment el tema” i va agregar que “la regidora (del districte) té la seva manera de fer les coses i no posarà inconvenients. ”Ahir, trucada de la regidora de Ciutat Vella (…), em respon que si la visita era pel tema de l’hotel, no cal veure’ns perquè no hi ha problemes”, segons recull la jutge en la seva interlocutòria.

El cas és que la Fundació del Palau, és a dir Millet-Montull, va cedir a Olivia Hotels els drets sobre les finques el 12 de juliol de 2007, temps després fins i tot que algunes de les trucades i comunicacions al més alt nivell per aconseguir l’agilitació dels tràmits administratius. Aquesta cessió, segons l’acusació pública i la jutge, va ser comunicada a l’Ajuntament de Barcelona.

En aquesta mateixa data, 12 de juliol de 2007, Olivia Hotels deslliura el promès aval de 3,6 milions d’euros en favor de la Fundació del Palau, és a dir Millet i Montull, però l’aval només es podia executar dos mesos després de l’aprovació de la modificació del PGM.

Diu la jutge que aquest “interès” dels empresonats per executar l’aval i percebre aquests 3,6 milions d’euros va ser el que va empènyer a Millet i a Montull a fer valer la seva xarxa d’amistats, tractes i influències al més alt nivell.